Der Hölle Rache

“La Fúria Sagrada es cou en el meu pit” La Reina de la Nit; La Flauta Màgica’

La Flauta Màgica és una de les peces més conegudes de Mozart. Una de les primeres òperes fetes en alemany, en un moment on l’òpera italiana era l’Òpera. Una òpera dirigida al públic popular, no a les elits culturals i governants. Una òpera amb un rerefons i uns missatges clarament massònics. Un mite, vaja...

I de tota l’òpera, potser la peça més coneguda sigui aquesta, “Der Hölle Rache”, cantada per la Reina de la Nit. Segur que heu sentit aquesta cançó, amb els seus gorgoritos divertits i alegres... Jo sempre havia pensat que era una cançoneta divertida d’un moment especialment alegre de l’obra... Fins que vaig veure els subtítols i vaig entendre que la Reina de la Nit demanava a la seva filla calmar la fúria sagrada que bullia al seu cor; que li demanava que clavés aquella daga al cor de Zarastro; que no podria dir-li mai més filla seva si no obeïa aquella ordre... Realment un concepte de diversió peculiar.

Evidentment, hi ha moltes versions d’aquesta peça, cantades per les millors dives d’aquests i d’altres moments. Edita Gruverova, Maria Callas, Victòria dels Àngels, Mireia Freni, … Però a mi la que més em captiva és aquesta, la de Lucia Popp, que a més, està subtitulada.

Però per moment diva, no puc deixar d’aconsellar-vos la de Florence Foster Jenkings, dona riquíssima de l’alta societat americana, casada amb un home encara més ric; prou ric com per llogar teatres, prou rica com per aconseguir que hi anés el públic, i prou rics tots dos com per aconseguir que aplaudíssin. Que costa fer feliç a una dona necessitada d’admiració i li sobren els calers? … Senzillament hilarant. A mi, tot i així em subjuga la tasca titánica del pianista, esforçant-se en ‘acompanyar’ a la diva i revestir d’un mínim de dignitat la memòria maltractada de l’ínclit músic austríac.



Si Mozart aixequés el cap… segur que se’n faria un panxó de riure… Valgui com a merescut homenatge!

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a “La cultura no val res” el passat 15/10/14.

PD. Posats a posar versions… una de … com ho diría… diferent? atrevida? És igual, el nom no fa la cosa. És bona, molt bona. Va ser emesa  l’any 2013 com a cloenda del programa “Òpera en texans” que en Ramón Gener va dedicar a “La Flauta Màgica”. Si recordeu, tots els programes acabaven amb un fragment de l’òpera a la que es dedicava l’episodi en format “texans”. Aquesta concretament la va interpretar magistralment la Sílvia Pérez Cruz des d’una cabina de telèfon de ves a saber on… La podeu trovar a Youtube. Bon profit.