Easter eggs: I’ts a cook book!

 Un Easter Egg, literalment, és un ou de pasqua. Però també és un regalet, broma o sorpresa que els autors amaguen dintre de les seves creacions. A vegades, aquesta sorpresa respon a un homenatge, a un missatge ‘secret’, a un cameo encobert... Per exemple, a Alícia al País de les Meravelles, la protagonista es troba amb l’ocell Dodo, que no és altre que Charles Dodgson, l’oncle Charles Dodgson, el tartamunt oncle Do-Do-Do-Dodgson, més conegut amb el pseudònim de Lewis Carrol, el mateix autor. Un altre exemple, és que  a totes les pelis de Toy Stories apareix algun camió de Pizza Planet. O aquelles combinacions de tecles impossibles al Word o a l’Excel que ens obren un pinball o un simulador de vol. També són Easter Eggs. Tot un mon...

Ara ja fa uns quants anys (batallitas de l’abuelo cebolleta) per TV3 feien una sèrie de culte, ben entrada la mitjanit: “La dimensió desconeguda”, que tenia per títol original The Twighlight Zone”. Eren episodis que en poc menys de mitja hora intentaven sorprendre als espectadors endormiscats amb desenllaços originals i inverosímils. La veritat és que vaig veure pocs episodis, però que em van encantar i encara ara els recordo.

Un d’ells em va captivar especialment: “Servir l’Home”, originalment “To serve man”. En aquest episodi, uns extraterrestres arriben a la Terra, no a envair-la, sinó per a fer el be; arreglar ponts, fer preses, ajudar a la pau... I en senyal de bona voluntat deixen un llibre, en llenguatge alienígena, que té per títol (l’únic que s’entén) “Servir l’Home”. Alguns humans, com el prota de l’episodi, entendrits, decideixen acompanyar els extraterrestres... rotllo intercanvi d’estudiants. D’altres malfien, com la núvia del prota, i els estudien a fons. L’episodi acaba amb el prota pujant cofoi a la nau mentre la núvia crida, “no pugiiiis! És un llibre de cuinaaaa!!”. La cara d’astorat del paio val per tot l’episodi...

Molt be... i tot això a que ve? Doncs que aquesta escena s’ha convertit en Easter Egg a diferents pel·lícules. Per exemple, “Agarralo como puedas 2 ½”, de títol original “Naked Gun 2 ½”, pel·lícula de referència als principals cine fòrums i sales d’art i assaig que es preuin... En algun moment hilarant (hummm, no això no és referència suficient... és igual), en un moment en que es crea un caos brutal a la sala, amb tothom corrents amunt i avall, apareix un home cridant esfereït “it’s a cookbook”!! Us sona? Doncs sí, aquest home és el que originalment va protagonitzar l’espisodi de “Twightlight zone”... quina casualitat, no?

Però per a mi, la més divertida és l’escena de la pel·lícula d’animació Madagascar on el Rei Julien està reunit amb els seus lèmurs fidels dins d’un avió estavellat a la copa d’un arbre. En un moment crític, el Rei anomena les Fuses, les enemigues i depredadores naturals del lèmurs causant el pànic, moment propici per a fer aparèixer un lèmur amb un llibre a les mans, “to serve lemur” mentre crida “it’s a cookbook”!!! Impressionant.

La veritat és que em costa molt explicar als crius per què ric tant cada cop que veig aquesta escena… La propera vegada que preguntin els diré que llegeixin aquest post! El que a mi realment no em deixa de sorprendre és la capacitat d’aquesta gent per amagar bromes. I la sort que dels pocs episodis que vaig veure va ser aquest, perquè si no, me n’hagués perdut una de bona!!!

@jignasib

Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 06/11/2014