"Yo no soy mala, me han
dibujado asi?" Jessica Rabbit excusant la seva exhuberància.
"Palmas, palmitas..."
Eddie Valiant descobrint quant de dur pot ser detectiu privat a la caça
d'infidelitats.
- En serio, ¿qué ve usted en él?
(Eddie soprès davant d'una parella tant... heterodoxa?)
- Me hace reir (Jessica, fent-se
entendre...)
- Un dibu mató a su hermano... Le
tiró un piano a la cabeza" (Dolores, fent evident que els Toons seran
sempre Toons)
Aquesta peli és de mal classificar. D'una banda és una comèdia, els dibuixos animats, els toons, sempre fan riure. D'una altra banda és una peli negra, negríssima... té tots els ingredients: un detectiu, l'alcohol, l'oblit, el crim, la xicota bona, la femme fatal, el passerell, el dolent, ... tot. I també podríem parlar de fantasia. Sí, sí, fantasia, per què no? Partim d'una premissa, d'una hipòtesi, un "what if" i, si som coherents, on ens porta? D'això és tracta la fantasia, no? En aquest cas la premissa és: suposem que els toons existeixen, que son personatges reals, o sigui, no que estiguin vius com els humans, sinó que, tot i seguir sent dibuixos, interactuessin en realitat amb els humans, rotllo realitat augmentada en 3D que diríem avui en dia. Què passaria? Doncs el que explica aquesta peli.
Aquesta peli és de mal classificar. D'una banda és una comèdia, els dibuixos animats, els toons, sempre fan riure. D'una altra banda és una peli negra, negríssima... té tots els ingredients: un detectiu, l'alcohol, l'oblit, el crim, la xicota bona, la femme fatal, el passerell, el dolent, ... tot. I també podríem parlar de fantasia. Sí, sí, fantasia, per què no? Partim d'una premissa, d'una hipòtesi, un "what if" i, si som coherents, on ens porta? D'això és tracta la fantasia, no? En aquest cas la premissa és: suposem que els toons existeixen, que son personatges reals, o sigui, no que estiguin vius com els humans, sinó que, tot i seguir sent dibuixos, interactuessin en realitat amb els humans, rotllo realitat augmentada en 3D que diríem avui en dia. Què passaria? Doncs el que explica aquesta peli.
Recordem que la peli, realitzada
per Robert Zemekis, es va filmar l'any '88. Estem parlant de l'època analògica
de l'animació; res de 3D o de suport informàtic. Potser no va ser el primer
intent de combinar imatge real amb toons, però si que va ser el més 'complert'
i, de ben segur, el darrer intent analògic, fet a ma. Penseu que si les pel·lícules,
per a que els personatges es "belluguin", necessiten fins a 24
imatges per segon, una animació normal amb 12 ja va fent. Doncs per a aquesta
peli, per donar més verisimilitud a la interacció humà/toon es van fer 24
imatges per cada segon de seqüència. S'entén que, per a la seva època, tingués
un cost de rècord! Però no patiu, es van forrar amb la recaptació...
Però, de què va la peli? Eddy
Valiant era un poli que, amb el seu germà, va muntar una agència de detectius
per ajudar als toons, veïns de Hollywood. Però un toon va matar al germà... Li
va tirar un piano al cap. Típic. Des d'aleshores viu alcoholitzat, fracassat.
Fins que el contracta un productor per seguir a un toon, no el toon assassí, un
altre toon. Merda, el passat, els records... Però la pasta és la pasta. Fa la
feina... Apareix un cadàver, un conill graciós (un toon, es clar) pot haver
estat l'assassí; la seva dona està boníssima, no és una conilleta
precisament... Apareix una jutge dolent; el conill s'escapa, demana ajuda a
l'Eddy... Ai.. No sé, crec que la cosa s'està embolicant... Millor mireu la
peli...
Com a curiositat, a part dels toons
protagonistes de la peli, sabeu que apareix un cameo de gairebé tots els toons
famosos, haguts i per haver? Des de Micky i Minnie Mouse, l'ànec Donald i els
seus nebots, Bambi, Dumbo, les escombres, hipopòtams i estruços de Fantasia,
Pinochio i Gepetto, Blancaneus, Whinnie Pooh i família, Peter Pan i coneguts,
Bugs Bunny, Ànec Lucas, Porky, Tweety i Silvestre, Betty Boop, el pájaro loco,
... Només en falta un de sonat. Apostes?.... Vinga, els he vistos més ràpids...
Speedy Gonzàlez? No... Coyote? No... Gallo Claudio? Que nooo! Popeye! Exacte,
Popeye! Es veu que no es van posar d'acord amb la productora...
Per a mi, però, cameos apart, la
millor escena és la de la primera aparició de la Jessica Rabit. Aquí Eddy
Valiant enten què signifca "Cherchez la femme".
Tot és sublim: l'entrada en escena;
la sorpresa del detectiu; les arts de seducció de la diva; l'admiració de
la Betty Boop (en blanc i negre); l'ambient del tuguri; la cançó (Why don’t you
do right?), la interpretació magistral del trio de corbs... Tot, és que tot...
Ah, sí, i l'anècdota. La veu de la Jessica al film en V.O. és de la Kathleen
Turner, SexSymbol de l'època on n'hi hagi; però qui canta aquesta cançó és l’Amy
Irving, en aquell moment la dona d'un tal Spielberg, que es veu que va produir
alguna que altra pel·lícula... Com aquesta... Res... Un detall....
Que gaudiu d'aquesta petita gran
obra mestra del cinema negre... de la fantasia... de l'animació... És igual,
que us ho passeu be!
@jignasib
jignasib.blogspot.com
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 15/09/2016.
Aquest post es va publicar originalment a "La cultura no val res" el 15/09/2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada